Reflexió: la meva visió dels mestres.

La meva visió dels mestres:

La figura del mestre és una de les poques figures amb les quals tota (o pràcticament tota) la població ha conviscut durant la seva infància i part de l’adolescència. És inevitable, llavors, que pràcticament tota la població tingui una opinió al voltant d’aquesta figura.

En alguns dels vídeos que he visionat, he pogut observar que es considera al docent com una autoritat intimidant o com una persona de la qual fer burla, i si se m'hagués preguntat de petit, probablement hagués coincidit. Avui dia, des d'un punt de vista més madur, m'he pogut adonar de les mancances que presentaven alguns dels docents amb els quals he estudiat.

Per començar, trobo que tota la meva vida que estat percebent els mestres com  el que no són, si bé han de tenir un paper de lideratge i autoritat a l’aula, aquesta autoritat no hauria de ser intimidant ni hauria de funcionar a través de infligir por als alumnes, com usualment succeïa amb els mestres dels centres als quals he estudiat. Per sort, molts mestres eren capaços d’impartir classe i fer-nos gaudir del procés d’aprenentatge, però només calia que uns pocs professionals de l’equip docent tinguessin una actitud més hostil perquè alguns alumnes adoptéssim una actitud de por cap als docents. Aquesta visió dels mestres era present sobretot a la secundària, una etapa a la qual se suposa que estudio pel meu propi bé, però durant els primers anys de l’ESO, sentia que a moltes assignatures estudiava per a acontentar al mestre que la impartia i per no rebre renys abans que perquè m’interessés allò que estava aprenent. Aquesta dinàmica suposava per a mi l’aprenentatge com un patiment, i em va fer plantejar-me deixar els estudis després d’acabar l’ESO més d’un cop.

Ara que m’estic formant per esdevenir mestre, agraeixo haver viscut aquestes experiències, per desagradables que siguin, perquè m’han ajudat a aprendre allò que no vull ser, el perfil docent del qual em vull allunyar i puc comprendre amb molta facilitat la importància que té per un infant sentir-se el protagonista del seu propi aprenentatge i propietari de la seva vida acadèmica, com a futur docent voldria que els infants em consideressin un mediador de l’aprenentatge i no pas una figura d’autoritat a la qual els alumnes els hi han de demostrar quelcom o han d’aprendre perquè el professor així ho vol.